L"activitat industrial (página 2)

Creixement industrial i augment dels
desequilibris 1959 i 1977

El Pla d"Estabilització del 1959 va
suposar la definitiva ruptura amb el objectius autàrquics
i l"intent de situar el capitalisme espanyol a l"òrbita
internacional. (el manteniment d"un mercat de treball amb baixos
salaris i forta repressió en el plànol
sindical).

Entre 1960 y 1975 va haver-hi un
""desenvolupament industrial"", enorme creixement de la industria.
Causes:

• La liberalització de las
  importacions.

• L"expansió de la economia
  capitalista mundial y la ventajosa situació espanyola
  atragueren capitals a la industria. Així, esta va
  rebré inversions de multinacionals desitjoses
  d"instal·lar-se en nous espais i inversions de capital
  procedent del turisme, de las remeses enviades pels emigrants
  i d"inversors privats.

• El baix preu de l"energia repercutia
  positivament en els costes de producció.

• El Estat fomentà la industria a
  través de los planes de desenvolupament.

A partir de 1975 la crisis
industrial afectà a tots els paísos
industrialitzats. Causes de la crisis:

a) Causes externes:

– El encariment de l"energia

– L"agotament del cicle tecnològic
anterior front a l"inicio d"altre nou (la 3ª
revolució) deixà antiquades les tecnologies, els
sectors y els sistemes de producció industrial anteriors
per:

• Las noves tecnologies, els nous sectors
  industrials i els nous sistemes de producció
  flexible.

b) Causes internes:

– Les deficiencies estructurals de la
industria espanyola i

– La coyuntura històrica.

Les conseqüències generales de
la crisis foren:

-El tancament de moltes
empreses.

– El descens de la producció,
caiguda dels beneficis i augment de l"endeudament.

– Augment de l"atur, amb el que va
descendir l"aportació industrial al PIB.

La política front a la
crisis es va establir per dur a terme una reestructuració
industrial (creació de noves activitats de futur, la
modernització tecnològica, l"ampliació de
nous sistemes d" organització i gestió, el
sanejament financer de las empreses, etc)

La indústria espanyola va viure un
període de creixement accelerat, en quant a
producció i població activa dedicada al sector
industrial(1975). Els productes manufacturats van convertir-se en
els principals components de les exportacions
espanyoles.

Les empreses augment el seu tamany amb
més treballadors i a més es registra una entrada de
companyies de capital
estranger atretes per la ràpida expansió del mercat
nacional, les inversions de les quals van dirigir-se cap les
indústries del automòbil, les
químico-farmacèutiques, indústries
d"alimentació i begudes i indústries
electrico-electrodomèstiques. Tot i així perviuen
un elevat nombre de microempreses.

Catalunya, Madrid,
València i P. Basc eleven la seua participació del
treball industrial espanyol (1975), s"anà dibuixant
així la "Y" del desenvolupament industrial, des del
litoral cantàbric, per la Vall de l"Ebre continuant pel
litoral mediterrani. Les ciutats van saturar-se amb la
indústria i els Plans de desenvolupament redirigiren el
creixement industrial cap els polígons de les
perifèries urbanes més poblades, amb més
serveis i comunicacions.

Les crisis energètiques de 1973 i
1979 posaren punt i final a aquest model cap a una progressiva
globalització dels mercats i de les estratègies
empresarials i amb la consolidació del avanços
tecnològics en els processos productius.

Transformacions
de la indústria espanyola en el capitalisme
global

Moderat dinamisme industrial.

La producció espanyola va
créixer un 58% entre 1975 i 1998 [entre les
mateixes dates els països europeus ho feren en 63% i
els països de l"OCDE (països més
desenvolupats del planeta) en un 86% i un 75% de la de la UE].
L"augment moderat del valor afegit
(VAB) es va aconseguir en base a la renovació dels
processos productius que van elevar la productivitat del treball
a costa de l"eliminació d"1.000.000 de llocs de
treball.

Després de la fase d"ajust del
període 1977-1984, va iniciar-se un període de
recuperació entre el 1985-1994, però el
balanç final no deixa de ser relativament desfavorable
respecte del procés d"apertura als mercats internacionals
que trencà amb la llarga tradició proteccionista de
la indústria espanyola. Alguna de les deficiències
de la indústria espanyola són:

• La quantitat enorme de microempreses
  poc capitalitzades

• Escassetat de grups industrials de
  certa dimensió,

• Limitat esforç
  tecnològic

• Excessiva importància de sectors
  madurs intensius en mà d"obra i energia.

• Reducció del diferencial de
  costos salarials respecte d"altres països
  europeus.

• Escassa capacitat associativa dels
  empresaris.

Modernització selectiva de la
estructura
sectorial i empresarial

La globalització ha provocat una
vertadera mutació interna. Podem diferenciar dos tipus
d"empreses:

• Aquelles que van haver d"enfrontar-se a
  una estabilització del mercat intern i/o a una
  pèrdua de competitivitat exterior, que va provocar una
  profunda reconversió destinada a reduir la capacitat
  productiva i de l"ocupació.

• Aquelles altres que se"n beneficiaren
  d"un augment constant de la demanda i de la conquesta de nous
  mercats.

Respecte de l"evolució seguida pel
VAB i l"ocupació entre 1980 i 1995, el millor
comportament el va registrar el sector de
l"electrònica i la informàtica que va augmentar el
VAB i l"ocupació. Comportaments semblants tingueren el
sector del material elèctric i el químic.
L"automòbil també és un sector a considerar
en aquest apartat. En tots ells la millora de la productivitat va
fer baixar el nombre de treballadors lleument.

Pel contrari, el comportament pitjor
el van tenir el sectors tradicionals, sotmesos a la
penetració de competidors asiàtics en el mercat
espanyol amb dificultats d"elevar la quota d"exportació
(tèxtil, moble, calçat, l"extracció i la
primera transformació de minerals
metàl·lics, o la construcció naval). La
reconversió dels 80, van permetre la concessió
d"ajudes públiques importants sobre tot a les grans
empreses públiques, però també privades. Les
PYMES hagueren
d"enfrontar els canvis amb els propis recursos i moltes
d"elles van desaparèixer.

Els sectors poc tecnològics,
alimentació, begudes, paper, arts gràfiques i
edició, mostraren una evolució prou més
favorable recolzats pel creixement de la demanda
interna i una incorporació constant de tecnologia en el
sector. A més la penetració de les empreses
transnacionals va afavorir una concentració empresarial i
una ràpida desnacionalització.

Els sectors de molta intensitat
tecnològica registraren major taxes de creixement anual
del VAB, però també van créixer els sectors
de baixa intensitat tecnològica. Els sectors d"intensitat
mitjana van veure com el VAB descendia.

En la actualitat la indústria
està evolucionant cap a una progressiva
dualització [es diferencien dos sectors; el
dinàmic(grans empreses, integració transnacional,
increment de la productivitat) i el no dinàmic(PYMES
tradicionals, problemes d"adaptació, baixa productivitat)]
fruit de tot allò esmentat abans i de la penetració
d"empreses estrangeres i la reducció de la taxa de
cobertura (relació entre exportacions e importacions) TC=
Nº Beneficiaris/ Nº Beneficiats 0>TC>1

• Per un costat el procés de
  descentralització productiva associat a la
  implantació del sistema de producció flexible,
  ha afavorit un fort augment en el nombre de PIMES
  especialitzades i cada vegada més interconnectades en
  xarxa o subcontractades per grans marques que expandeixen cap
  a l"exterior part de la seua producció.

• Contraposades estarien aquelles
  empreses que concentrarien cada vegada més el seu
  volum de negocis i el seu poder de decisió, capacitat
  inversora i el desenvolupament tecnològic. Hi hagut un
  progressiu augment de la dependència externa dels
  sistema productiu espanyol.

Es crea una possibilitat de futur. Una
tercera via per a poder competir
amb les empreses dels sectors dinàmics: els districtes
industrials (creació de xarxes de PYMES,
especialització sectorial, concentració
territorial, col·laboració contra la
competència, etc)

Èxits i fracassos de l"apertura
externa i de l"esforç innovador.

Queden reflectits en l"evolució del
comerç exterior i la penetració de les empreses
multinacional en el diferents sectors productius.

Quan al comerç exterior, entre 1980
i 1996 les exportacions industrials augmentaren. En el mateix
període les importacions també, mantenint
així una taxa de cobertura inferior al 80%, amb saldos
especialment negatius respecte del països de la
UE.

La inversió industrial directa
procedent del l"exterior augmentà en el període
1980-1997. La inversió d"empreses espanyoles en l"exterior
(UE i Latinoamèrica), que partia de nivells baixos , va
créixer encara més ràpidament. La
penetració de capital provinent de la UE després de
la integració es va produir en aquells sectors més
intensius en capital i tecnologia, amb fortes barreres d"entrada.
El procés de desnacionalització de les decisions
estratègiques s"accentuà encara més amb la
desinversió d"alguns grups estrangers i la
desaparició de l"INI (Instituto Nacional
Indigenista)(1995). Des del principi de la reconversió, la
política liberalitzadora va decidir privatitzar aquelles
empreses més rendibles, tancà les empreses amb
majors pèrdues i subvencionà una petita part
d"empreses.

L"esforç tecnològic (I+D) de
les empreses, recolzat per una política tecnològica
des de l"administració, ha estat limitat. Va
créixer des del 80" i va reduir-se a partir de la
dècada dels 90". L"esforç continua molt concentrat
en les grans empreses i en les branques més
dinàmiques (electrònica i informàtica,
maquinària,
químico-farmacèutic,automòbil,alimentació…)
amb una escassetat en la resta del sistema
productiu. En el últim anys han facilitat la
difusió de l"esforç investigador vers les xicotetes
empreses també. S"observen millores en
l"eficiència, la qualitat, la comercialització i la
gestió interna, la qual cosa, els han permès
adaptar-se millor i sobreviure.

Nou mapa industrial espanyol:Cap a una
desconcentració espacial selectiva.

En els últims anys s"ha
produït un ràpid
envelliment dels mapes industrials del període
desarrollista i l"aparició d"una nova geografia de la
producció, malgrat les inèrcies que afavoreixen una
certa resistència ver al canvi i el debat es situa entre
dos processos contradictoris:

• un de caràcter desconcentrador,
  característic del postfordisme (que és un model
  de desenvolupament actualment centrat en les arees
  tecnològiques, i aquest postfordisme no té res
  a veure en l"època abans de la crisis del
  73)

• un altre de caràcter
  concentrador, inherent(unit) al procés de
  globalització.

A escala regional
s"ha detingut el procés de concentració dominant
fins a mitjans dels 70".

Si en 1979 les quatre regions amb major
volum d"efectius de producció i ocupació industrial
eres percentatges baixos, en 1995 més.

Va haver un decliu d"algunes regions
industrials, monoespecialitzades en sectors com la mineria,
siderúrgia, construcció naval i
metal·lúrgia pesant. Hem de matisar, però
que malgrat que es cert el desplaçament des del
Atlàntic al Mediterrani de l"activitat industrial, regions
com el P. Basc, Astúries i Cantàbria, van registrar
un creixement notable de les productivitats superiors a la mitja
nacional.

A menor escala també es comprova les
noves tendències de la localització industrial. Les
indústries sorgides entre 1981 i 1993, permeten constatar
la importància dels eixos de desenvolupament, a les
principal metròpolis, on es generalitza la
substitució d"indústries per serveis. Assoleix
especial dinamisme i longitud en els Eixos de la
Mediterrània i de l"Ebre.

El transvasament de l"activitat industrial
cap a la perifèria està sotmesa a moltes
limitacions, ja que encara en són moltes les empreses que
mantenen la tendència vers la concentració en les
grans àrees metropolitanes i en els nuclis on ja existeix
una activitat industrial notable.

Tercera
revolució industrial: la indústria espanyola en la
actualitat

Malgrat que la reconversió
industrial encara no ha acabat i la crisi continua afectant a
molts sectors, s"obri una nova fase marcada pel canvis que ha
suposat la Tercera Revolució Industrial, la qual es basa
en la innovació o aplicació de nous coneixements i
tecnologies noves (i de la informació) que impulsa el
creixement dels sectors intensius en l"ús de d"aquestes
tecnologies i en la millora del procés de
producció, obtenció de nous productes o la millora
de la gestió . Tot açò ha permès la
recuperació de la indústria als països
més desenvolupats, inclosa Espanya.

Canvis en l"estructura
industrial

La nova revolució industrial ha
afavorit canvis importants en l"estructura de la
indústria:

• En el sistema de producció. Les
  noves tecnologies afavoreixen la descentralització i
  la flexibilització de la producció.

• Canvis en la grandària de les
  empreses, proliferació, creació de moltes PYMES
  i reducció de la grandària mitjana de les
  indústries.

• Canvis en l"ocupació industrial,
  augmenta la proporció de professionals i
  tècnics qualificats i se´n redueix la dels
  treballadors manuals que fan les tasques més simples i
  repetitives

• Terciarització de la
  indústria, substitució de part de la mà
  d"obra per ordinadors i robots. És tant important com
  fabricar un producte una sèrie d"activitats anteriors
  (I+D, disseny, gestió) i posteriors ( marqueting,
  control de qualitat, servei postvenda).

Canvis en la localització
industrial

Les noves tecnologies produeixen canvis en
la localització industrial perquè les empreses
busquen reduir els costos als llocs
que ofereixen més avantatges. A més estimulen la
concentració de les indústries d"alta tecnologia,
les oficines i el serveis més qualificats a la
producció en les anomenades àrees centrals, les
millors dotades en equipaments i serveis.

Els problemes estructurals de la industria
española actual:

a) La dimensió de les empreses
és innadecuada.

b)La investigació és
escasa.

c)La tecnologia és atrasada i
depenent(importa+tecnologia que exporta)

Los factores de localización
clásicos han perdido importancia a raíz de la
crisis industrial y de los cambios producidos por la 3ª
Revolución
industrial:

a)Disminuye la importancia de la proximidad
a los recursos
naturales.

b)La ampliación de las áreas
de venta.

c)La mejora de los transportes y comunicaciones.

d)La mano de obra sigue siendo un factor
importante.

e)Actualmente el factor principal es el
acceso a la innovación y a la información.

Canvis en la política
industrial

Tots els canvis assenyalats incideixen en
la política industrial, que es caracteritza en
l"actualitat pels trets següents:

• Reducció de la
  intervenció de l"Estat i una creixent obertura a
  l"exterior en el marc de la globalització
  econòmica.

• El foment de la
  industrialització endògena, basada en la
  potenciació dels avantatges competitius de cada
  lloc.

• La preocupació creixent per les
  qüestions ambientals(es pretén un desenvolupament
  sostenible, disminuir la contaminació y rehabilitar el
  valor estétic del paisatge)

• La preocupació per la
  inversió en noves tecnologies, inversió
  pública i privada en R+D+i (Recerca, desenvolupament i
  innovació). Encara Espanya queda lluny de la
  inversió que es fa als països de l"OCDE i
  als principals socis de la UE.

Desequilibrios territoriales de la
industria española.

Hay contrastes entre áreas
industrializadas y áreas de industrialización
escasa. Los desequilibrios se ven agravados por la tendencia de
los sectores más dinámicos a localizarse en las
regiones más avanzadas.

Las desigualdades en el reparto espacial de
la industria son, a su vez, fuente de otros desequilibrios
territoriales en el reparto de la población; en la riqueza; en la
dotación de infraestructuras, equipamientos y servicios
sociales, y en el peso político, que ha afectado
negativamente a las regiones españolas menos
industrializadas. Por eso, el fomento de la industria ha sido uno
de los objetivos
básicos en las políticas
para el desarrollo
regional.

La localización industrial permite
diferenciar las áreas siguientes:

• Áreas industriales
  desarrolladas: situadas en espacios centrales de las
  áreas metropolitanas, sobre todo Madrid y Barcelona.
  Su evolución debida:

• Al hundimiento o reconversión de
  importante sectores maduros.

• A la revitalización industrial,
  pues desde 1985 las ventajas de su centralidad atraen a las
  empresas más innovadoras tanto nacionales como
  multinacionales. Por tanto, se trata de aquellas actividades
  que generan mayor valor añadido, tienen mercados de
  expansión y empleos más
  cualificados/remunerados. Ello favorece a una creciente
  terciarización de su industria (aparición de
  parques industriales o empresariales)

• Áreas y ejes industriales en
  expansión: situadas en las coronas metropolitanas, que
  cuentan con áreas industriales en declive y en proceso
  de reconversión, aunque también son receptoras
  de industrias(difusión o relocalización de
  industrias tradicionales y empresas innovadoras), las franjas
  periurbanas que también han adquirido gran atractivo
  para relocalizar industrias, pequeñas empresa…, los
  ejes de desarrollo industrial como el valle del Ebro, que han
  atraído a industrias nacionales y multinacionales por
  sus infraestructuras, por ser ciudades de tradición
  artesanal y con una industria rural dispersa, el
  Mediterráneo o la red en torno a Madrid y los ejes
  secundarios de las regiones del interior y en algunas
  áreas rurales(pequeñas empresas y aveces
  también surgen las empresas innovadora).

• Áreas y ejes industriales en
  declive: como Asturias, Cantabria y el Pais Vasco (aunque su
  industria comienza a resurgir, ya que tiene un problema
  añadido; el terrorismo: ETA. La industria necesita una
  estabilidad política que el país vasco no
  tiene, por eso no atrae a tantas inversiones, pero si ETA
  desaparece a l/p o c/p puede resurgir fácilmente
  porque la industria vasca está bien estructurada y se
  han hecho muchas inversiones en I+D, etc).
  Caracterísitcas de las zonas:

• Son zonas especializadas en sectores
  industriales maduros en crisis.

• El mercado laboral es de
  cualificación media o baja.

• El medio ambiente posee un deterioro
  antiguo.

• La incorporación a la UE ha
  agravado la situación.

Las consecuencias de la
desindustrialización son: el declive demográfico,
la creciente posición periférica respecto a los
centros decisorios y a las nuevas áreas industriales,
deficiente accesibilidad respecto al resto de España y a
la UE. A pesar de ello, existen algunos ejemplos de
revitalización.

• Áreas de
  industrialización inducida( Aragón, Castilla y
  León y Andalucía, que desde 1960 han sido
  objeto de iniciativas para la promoción industrial) y
  escasa( Castilla-La Mancha, Extremadura, Baleares y Canarias,
  debido a su localización poco competitiva).

Repercusión de la tercera
revolución industrial en la industria
española:producció industrial i estructura
desfavorable

Los cambios de la tercera revolución
industrial están permitiendo la recuperación de la
industria en los países desarrollados, con un aumento de
los establecimientos y de los empleos industriales. En
España, tras la fase más dura del ajuste industrial
(1977-1984), se inició una recuperación desde 1985,
solo interrumpida por la coyuntura internacional recesiva
(1990-1994). Desde entonces ha proseguido el dinamismo
industrial. No obstante, esta recuperación no puede
ocultar un balance final relativamente desfavorable , debido a
los problemas
productivos, estructurales, territoriales y medioambientales que
aún representa la industria española.

• 1. Sectors madurs en
  procés de reconversió: baixa la demanda,
  baixa la competitivitat, exigències europees de reduir
  la producció i de suprimir les subvencions:

• Metal·lúrgia
  bàsica i de transformació
  metàl·lica. Esta composta per dos
  subsectors: la indústria siderurgica integral, on
  s"han reduït els costos, diversificat la
  producció i augmentat la qualitat. La siderürgia
  no integral obte acer a partir de la ferralla en forn
  elèctric i es localitza a empreses menudes (P. Basc,
  Cantàbria i Catalunya), i la indústria de
  transformat metàl·lics, fabrica
  maquinària de qualsevol tipus. Es concentra a
  l"interior del triangle Barna, PB, Madrid.

• Electrodomèstics de
  línia blanca, es troba en un procés de
  reorganització de la producció (
  especialització, concentració
  empresarial..)

• Indústria naval.
  Concentració espacial a Galícia,
  Cantàbria, País Basc i Andalusia. Forta
  reconversió i ajust que ha reduït la seua
  capacitat de producció especialitzant-se en unes
  altres alctivitats (reparacions).

• Indústria tèxtil, del
  cuero y del calzado: Catalunya i el PV.

• 2. Sectors
  dinàmics

• Automòbils: Sector
  sobredimensionat i desfasat. Les empreses fabricants reben
  ajudes per podes ser competitives.

• Químiques, tan les
  petroquímiques de base com les químiques de
  transformació. Les primeres exigeixen grans
  complexos (Puertollano, Cartagena, Algesires i Huelva); les
  segones són empreses xicotetes localitzades en el P.
  Basc, Catalunya i Madrid. Són empreses fabricants de
  colorants, vernissos, pintures i perfums

• Agroalimentàries

• Construcció

• 3. Sectors punta. Aquells
  que tenen una dependència tecnològica de
  l"exterior en investigació y tecnologia, predomini
  d"empreses generalment menudes, per lo que la competitivitat
  és escasa. Hi ha poca adaptació de la mà
  d"obra al sistema educatiu, per l"exigència de les
  empreses de gent molt preparada i especialitzada. Les
  empreses estan escampades en els parcs tecnològics o
  cientifics, a les rodalies de les ciutats. Empreses de
  microelectrònica, telemàtica,
  automatització, precisió,
  biotecnologia…

El Plan de Energías Renovables en
España (PER) 2005-2010 constituye la revisión
del Plan de Fomento
de las Energías Renovables en España 2000-2010
hasta ahora vigente. Con esta revisión, se trata de
mantener el compromiso de cubrir con fuentes
renovables al menos el 12,1% del consumo total
de energía en 2010, así como de incorporar dos
objetivos indicativos -30,3% de generación
eléctrica con renovables y 5,83% de biocarburantes en
transporte–
adoptados con posterioridad al anterior plan.

Justificación de la
renovación:

Hasta finales de 2004, el consumo global de
energías renovables ha aumentado en España
significativamente, aunque insuficiente. Existen razones que
aconsejan la mencionada revisión:

En primer lugar, el consumo de
energía primaria ( y la intensidad energética) han
crecido muy por encima de lo previsto.

En segundo lugar, tras la aprobación
del Plan de Fomento han sido establecidos otros dos objetivos
indicativos:

• Promocionar la electricidad generada
  con fuentes de energía renovables en el mercado
  interior tanto en los países miembro de la UE, como
  por parte de la Comisión Europea.

• Fomento del uso de biocarburantes u
  otros combustibles renovables en el transporte.

Todo ello son compromisos de carácter medioambiental derivados del
(PNA), aprobado recientemente por el Gobierno.

Escenarios del Plan de Energía
Renovables:

Tres escenarios posibles de evolución tecnológica en cada
área renovable:

-Escenario actual: insuficiente xa alcanzar
los objetivos.

-Escenario probable: requiere la adopción
de medidas específicas para superar las barreras
actualmente existente y supone un importante incremento de la
contribución global de las renovables respecto al
escenario anterior.

-Escenario optimista: considera unos
umbrales de crecimiento muy altos, potenciales. Representa una
contribución global aún mayor que la del escenario
anterior. Se compone de dos escenarios de evolución
energética general: el escenario tendencial y el escenario
de eficiencia, que
es el preferido xq reduce el consumo de energía
primaria.

Las ayudas públicas requeridas por
el Plan serán: ayudas públicas a la inversión, los incentivos
fiscales a la explotación para biocarburantes y las primas
a la generación de electricidad con
fuentes renovables.

El importante crecimiento de las
energías renovables previsto en este Plan representa un
reto y una oportunidad para la innovación
tecnológica en nuestro país, ya que
recibirá impulso a través de los fondos del IDEA
para Investigación, Desarrollo e
Innovación (I+D+I) y de los fondos del Programa de
Fomento de la
Investigación Técnica (Profit).

Los efectos positivos del Plan son
principalmente:

• la diversificación de las
  fuentes de energía para de ese modo contribuir a
  aportar estabilidad a nuestra economía y reducir el
  déficit comercial, y la limitación, en lo
  posible, de la dependencia energética
  exterior.

• La mejora del medioambiente en cuanto
  al CO2 evitado durante la fase de consumo y producción
  de electricidad con renovables.

• Beneficios socioeconómicos como
  la mejora y modernización del tejido industrial, la
  generación de empleo y la contribución al
  desarrollo regional.

Los efectos negativos:

• Altos costes y por la aduanas, etc., la
  exportación de energía a otros países
  aún queda lejos.

Se recibirán apoyos públicos
por unidad de producción de energía, por empleos
generados y por CO2 evitado.

Autor:

Ester